El massís és com una illa de pedra calcària entre les planes de l’Alt Empordà i el Baix Empordà; localment s’anomena “el bisbe mort” per la silueta que s’observa des del nord i des del sud.

Dominat pel castell medieval (s. XIII), el Montgrí acull assentaments paleolítics (Cau del Duc), ibèrics i romans, i té un extens patrimoni rural de pedra seca.

Destaca l’ermita de Santa Caterina i el patrimoni d’arquitectura de pedra seca com els aixarts (murs de tancament), els refugis, les barraques, els forns de calç, les fonts, els pous, les cisternes, les pedres d’aigua, els corrals, els cortals i les barraques de vinya.

La garriga i el pi blanc ocupen la major extensió del massís, i hi destaca també la duna continental amb molses i pins, molt rara en el context mediterrani.

Els prats secs, la gran varietat d’orquídies, el duc, l’àguila cuabarrada, el corb marí emplomallat i els ratpenats, són alguns dels tresors vius del massís.

Text : Guia del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter